Pàgines

dissabte, 19 de febrer del 2011

Sobre la presentació a la Biblioteca de Calella

Ahir vaig fer la primera presentació de "Joan Barangó i els màrtirs de la llibertat", amb la bona companyia de l'Óscar Ojer, en Xavi Ponsdomènech i la de tots els assistents, alguns dels quals van haver de romandre drets o asseguts a terra per manca d'espai. Gràcies a tots per venir i demano disculpes als que se'n van haver d'entornar perquè no hi cabia ningú més. Mai no saps quanta gent vindrà, però és una pena que quan un acte cultural -al que s'han dedicat uns esforços de difusió- aconsegueix despertar interès, hi hagi qui no pot passar la porta a causa d'una previsió d'assistència massa ajustada. Fiquem-nos-ho al cap, a Calella, tot i l'hora inadequada, es poden fer presentacions de llibres amb més de cinquanta persones.
Els meus companys de taula van reclamar el canvi de nom de les places d'Espanya i de la Constitució pels de plaça del Bunyol i de l'Ajuntament, que és com la gent els hi diem. Jo vaig posar èmfasi, sobretot, amb el carrer Sagnier -militar i polític reivindicat pels feixistes-, que en el període republicà era el carrer Màrtirs de la llibertat.
No hi ha cap monument ni una trista placa al poble amb els noms i les cares dels 170 joves calellencs que van morir a la guerra per aturar al feixisme. Mentre ens acabem de decidir tots plegats a agrair-los el seu sacrifici com es mereixen, podríem començar per retornar el nom republicà al carrer dels Màrtirs de la llibertat.

dimarts, 15 de febrer del 2011

Joan Barangó a Tennessee

“Joan Barangó i els màrtirs de la llibertat” ha viatjat fins a Tennessee, al cor dels Estats Units, i ha arribat al cor d’un bon amic, que n’ha escrit això:
L' escriptor i bon amic Daniel Rangil, ha escrit un llibre que té la virtut de posar les coses al seu lloc, ens permet fer el dol i la pau amb els nostres i amb nosaltres mateixos. D' un País que hagués pogut ser, un país molt millor del que tenim i que, per desgràcia, tindrem.
Ens cal com l' aire que respirem, recobrar el passat, per poder-lo mirar cara a cara, honorar les víctimes i comprendre què ens han volgut amagar, i acceptar que sols afrontant el destí que ens pertoca ens fa persones.
Però aquesta joia plena d' amor cap un passat prohibit, també es un tresor per les fotografies  que conté, un llegat salvat de la destrucció per les connexions que ens pinten de la vida calellenca amb  l' època.
Escrit amb una prosa acurada, càlida, planera, neutra i efectiva, en Dani  ens regala un gran collage de fotos, retalls de vides amb noms i cognoms, que ensems  ens han afectat a nosaltres mateixos i als nostres fills. Val a dir que el vaig començar i no vaig poder parar de llegir fins acabar-lo!

Es un llibre-àlbum, no tant sols per a entitats i institucions públiques o privades o per a calellencs o gent de l’Alt Maresme. En sí, és un llibre que ens explica una història universal, la de l'heroïcitat de la gent normal, que fan el què han de fer malgrat el cost, perquè no fer-ho es inassumible.
Gràcies Daniel Rangil, gràcies germans Barangó, gràcies Màrtirs de la llibertat.

Recomano llegir i regalar aquest llibre i que el carrer Sagnier  de Calella es torni a dir Màrtirs de la Llibertat!
Qui perd els orígens, no té futur!
Salvador Constans