Aquesta foto avui fa 75 anys. La va fer Joan Barangó, de camí cap a la font de l’Omeda de Sant Cebrià de Vallalta per celebrar-hi la Primera Festa de l’Excursionista durant el cap de setmana del 18 i 19 de juliol de 1936.
A l’entorn de les fonts s’hi celebraven les fontades, trobades de colles per fer-hi una berenada o un bon dinar que, en alguns casos, van acabar esdevenint aplecs consolidats.
Som aigua. El nostre cos és aigua i una mica de terra. Potser per això necessitem tenir-la sempre present i embellim les places de les nostres ciutats amb sortidors i cascades. Les fonts de muntanya són recintes sagrats, brolladors de vida, altars dedicats a la Natura on conflueixen persones, animals, plantes i dones d’aigua. [Vògits, modolons i desfedors]
El Montnegre i el Corredor mantenen vives unes quantes fonts molt estimades: la Brinxa, Santa Maria, les del Ferro, la Figuerassa, els Polletons, dels Amics, dels Ocells …
La de l’Omeda va ser la darrera foto que va fer Joan Barangó i la darrera imatge del seu germà Quimet, que encapçala el grup. L’endemà van haver de plegar veles abans d’hora perquè retrunyien pel turó de l’Home Mort les canonades dels militars feixistes contra la ciutat de Barcelona. Només una setmana després, en Joan i molts altres joves s’allistaven voluntaris per anar a combatre els insurrectes i fer prevaldre els valors republicans.
Fa 75 anys d’aquella acampada i en fa més de 30 del retorn de la democràcia, però sembla que no és prou temps per haver pensat en els que van donar la vida per la llibertat, la seva i la dels qui vindrien després, nosaltres.
Arreu d’Europa, cada vila i ciutat va aixecar monuments als conciutadans que van finir lluitant contra el feixisme, que allà va ser derrotat. Aquí no, aquí encara es manté victoriós. Perduren carrers amb els noms dels qui hi donaren suport i no veiem enlloc els dels nostres màrtirs de la llibertat. Com es deien els 170 joves de Calella que van morir al front? I els 350 de Mataró o els 99 de Canet, els 47 de Pineda o els 40 de Malgrat o…
La democràcia no serà creïble mentre mantinguem carrers amb noms franquistes i mentre no siguin honorats els qui van caure defensant-la.
