Aquest és el títol del nou llibre que acabo de publicar. Si els dos anteriors es centraven en la vida tradicional al Montnegre, aquest pren com a fil conductor la vida d'en Joan Barangó amb el rerefons de fets i personatges rellevants de la història de Calella i de Catalunya des d'inicis del segle xx fins a la postguerra. Una selecció de fotos que ell va fer del 1927 al 1936 hi tenen un especial protagonisme: imatges del Maresme, Montnegre, Montseny, Guilleries, Pirineu, Costa Brava, Mallorca i altres.
Vet aquí el text de la contraportada:
Joan Barangó va néixer al final de la dècada que havia vist la carlinada d’en Soques, la Solidaritat Catalana, el caciquisme i la tupinada de 1909, la Setmana Tràgica…
Va créixer amb la Mancomunitat, el pistolerisme dels sindicats i la dictadura de Primo de Rivera. Tenia 20 anys quan es va proclamar la República i 26 quan va morir defensant-la. Era un noi normal, amant de la fotografia, l’excursionisme i l’esquí. No volia una guerra ni haver de matar ni que el matessin, però tampoc que els feixistes es fessin amos de la seva nació i que hi imposessin el seu pensament absurd, primari i excloent.
Fou un dels 170 joves calellencs que van deixar la pell al front. No eren fantasmes anònims, eren persones de carn i ossos amb nom i cognoms, tenien cent setanta vides per davant i esperances de deixar-nos un món millor que el seu. Han passat més de setanta anys i alguns dels nostres carrers segueixen lloant la memòria de personatges que van compartir els objectius de Franco i no n’hi ha cap que ens recordi els qui van morir per aturar-lo.
En Joan vivia al carrer dels Màrtirs de la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada